Manel
Divertits com sempre, el concert va anar de menys a més. Van ‘malgastar’ el tema “Al Mar!” tocant-lo el primer de tots i amb la màquina encara sense engreixar. La veu, com també va passar en els concerts posteriors, estava una mica apagada però es va anar solucionant a partir del tercer o quart tema. Evidentment, em va fer molta més gràcia veure’ls en un lloc petit com l’Heliogàbal però ahir van estar prou bé a l’Auditori del Fòrum (un escenari molt gran i difícil d’omplir).
Definitivament, la versió en català del tema “Common People” de Pulp és una passada. El públic hi va reaccionar molt positivament i no va parar de riure mentre tancaven el concert amb aquest tema.
Wovenhand
Rock infernal des de l’Amèrica profunda. No vaig poder aguantar més de deu minuts. Em van semblar insuportables, clar que possiblement siguin l’antítesi del tipus de música que m’agrada.
The Dodos
El so tampoc va ajudar gaire a aquesta banda, amb un desequilibri entre el volum de les percussions i la guitarra/veu. D’acord, sabíem que era el que ens venien a oferir però una mica més de volum a la melodia com en el disc s’hauria agraït.
Tot i això, em van hipnotitzar durant la major part del concert. En alguns moments em sentia com si m’hagués col•locat amb alguna cosa molt xunga, com si el bateria estigués picant el meu crani i no el seu instrument.
Potser n’hauria gaudit més en unes altres circumstàncies però em van entusiasmar força.
Giant Sand
Howe Gelb és el puto amo. El vell té un carisma digne de les grans estrelles i és tot un personatge d’alt de l’escenari. La banda de noiets escandinaus amb la que es mou ara va tocar força bé i l’aparició de la noia granadina per acompanyar a les veus en alguns temes va ser més aviat intranscendent (no se l’escoltava pas massa).
Altre cop el so era fàcilment millorable i no vam poder gaudir de les cançons del seu darrer disc com ho haguéssim desitjat. Ara bé, l’home és un crac i va demostrar la seva classe sens dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada