A finals dels 90, El-P des de Nova York, Madlib desde Califòrnia i J Dilla des de Detroit, juntament amb alguns altres artistes, van començar un dels corrents més innovadors que ha tingut el hip-hop post-Tupac i Biggie Smalls. Si bé l’underground es va manifestar primerament amb artistes que es diferenciaven més del passat per les seves lletres i la seva actitud, aquest altre corrent va jugar també a experimentar amb el so. El hip-hop està predestinat a l’experimentació. És un dels gèneres que més facilitat té per absorbir una gran quantitat de sons diferents, a través sobretot dels samples. Els beats es fan generalment amb una tècnica que no deixa de ser un copy/paste i, per tant, són molt susceptibles a rebre les més variades influències. Queden recollits en la mixtape els primers passos i posterior consolidació de Madlib, les primeres referències d’El-P, el pas d’un so més clàssic a l’experimentació de Dilla i el treball d’altres artistes encara menys ortodoxes com Antipop Consortium o el supergrup Deltron 3030. Així mateix, també he volgut representar mínimament el col•lectiu de productors que, sense trencar motlles, van aconseguir coses interessants com DJ Shadow o RJD2.
D’entre aquest reguitzell d’artistes, que podrien tenir com a predecessors grups que van intentar portar el so del rap una mica més enllà tals com De La Soul o el primer grup de MF Doom KMD, n’hi ha uns quants que també s’han caracteritzat per donar un nou enfocament líric. MF Grimm i MF Doom ens expliquen la crua realitat dels carrers com si un còmic de la Marvel es convertís en un disc de rap i El-P o Aesop Rock reciten poesia paranoica més que no pas rapegen.
És fàcil trobar paral•lelismes i relacions entre aquesta fornada d’artistes americans i l’escena del rap espanyol. Griffi té un so molt influenciat pels últims treballs de Dilla (samples impossibles, baixos eixordadors...), l’últim disc de Frank T recorda al so d’algunes produccions d’Insight i Toteking sempre ha tingut entre alguns dels artistes més admirats a gent com Styles Of Beyond o Vast Aire.
Concloent, podem afirmar que aquest corrent del rap underground forjat a finals dels 90 disposa de més bona salut que el rap més convencional. Tot i la mort de Dilla, veiem com un Madlib hiperactiu no para de publicar projectes interessantíssims, com Aesop Rock i El-P han consolidat les seves carreres amb treballs encara millors que els anteriors a 2004 i com ha aparegut una nova onada de rap prou interessant com és l’anomenat hipster rap, amb grups com The Cool Kids. Només falta que torni Doom.
01. Monsta Island Czars – What’s The Name Of This Place (Intro)
02. Mr. Lif – Earthcrusher
03. Quasimoto – Low Class Conspirancy
04. Wildchild – Knicknack 2002 feat. Percee P & Medaphoar
05. Madvillain – Accordion
06. Antipop Consortium – 3 Digit Wiz
07. El-P – Dr. Hellno And The Praying Mantus feat. Vast Aire
08. Edan – You Suck feat. Father Time
09. Madvillain – Shadows Of Tomorrow feat. Lord Quas
10. Styles Of Beyond – Outta Control
11. Cannibal Ox – Vein
12. Deltron 3030 – Positive Contact
13. MF Grimm – Break ‘Em Off
14. Aesop Rock – 9-5ers Anthem
15. Jaylib – Raw Shit feat. Talib Kweli
16. Dudley Perkins – Muzak
17. Lootpack – Questions
18. Viktor Vaughn – Overture
19. MF Doom – Rhymes Like Dimes feat. Cucumber Slice
20. RJD2 - 1976
