¿Por qué hago esto? ¿Por qué causo esta calamidad? He arruinado dos vidas, y me importaba un pito hasta que una de ellas era la mía.
(...) muevo mis caderas y bailo para mantener a raya el maremoto de mierda y tristeza, y la manera en que bailo quiere decir una sola cosa: que os den.
Ese sentimiento de unidad. De formar parte de algo. De poder explicarte mediante el sitio de donde has emergido. Mirar a tu alrededor y poder decir Soy Esto, soy parte de Esto, y no la mala hierba que soy, este matojo a quemar, esta plaga, esta infección que os traigo, la infección que somos, el bacilo de vacilar. La vergüenza del pueblo, la oveja negra de la familia, los patitos feos del baile: nosotros. 100 punks.
(...) muevo mis caderas y bailo para mantener a raya el maremoto de mierda y tristeza, y la manera en que bailo quiere decir una sola cosa: que os den.
Ese sentimiento de unidad. De formar parte de algo. De poder explicarte mediante el sitio de donde has emergido. Mirar a tu alrededor y poder decir Soy Esto, soy parte de Esto, y no la mala hierba que soy, este matojo a quemar, esta plaga, esta infección que os traigo, la infección que somos, el bacilo de vacilar. La vergüenza del pueblo, la oveja negra de la familia, los patitos feos del baile: nosotros. 100 punks.
Rompepistas
Kiko Amat (2009)
Anagrama, 2009
Després d'haver llegit la tercera novel.la de Kiko Amat, tinc la impressió que l'autor està traçant una línia directa cap a la seva infància i joventut a través dels seus llibres. Aquesta vegada el protagonista és un jove punk de 17 anys que ha deixat l'institut i que es dedica a lamentar-se per haver arruinat la relació amb la seva xicota i a emborratxar-se cada dia al mateix bar del seu poble amb els seus amics skins (aquests suburbis barcelonesos que el mateix autor descriu com tan propers i a la vegada tan llunyans de la capital). Les analogies entre el personatge, la seva família i entorn i la pròpia vida de l'escriptor es fan molt evidents.
D'alguna manera, estem davant del mateix personatge perdut de les anteriors novel.les; el raro de la classe que rebutja la societat refugiant-se en aquelles cançons que el fan sentir diferent que la resta d'éssers que desprecia. Tanmateix, en aquesta ocasió el valor de l'amistat esdevé un element molt més trascendental i, en general, palpem un ambient molt més fosc. Aquesta foscor, aquesta radicalitat expressada de forma simple i directe, serveix com a pretext per embolcallar la narració amb punk, cervesa i cops de puny. Els fenòmens punk i skinhead esdevenen no només el vestit ideal per a la històrıa, si no que acaben també formant part de la seva estructura. No és simple decoració, és també el contingut. Aıxò és el que sap fer millor Kıko Amat.
Encara que 'Rompepistas' representa continuitat en la carrera de Kiko Amat, estem davant del perfeccionament del seu estil, la depuració del que sap fer millor i ja només per això en recomano la lectura.
D'alguna manera, estem davant del mateix personatge perdut de les anteriors novel.les; el raro de la classe que rebutja la societat refugiant-se en aquelles cançons que el fan sentir diferent que la resta d'éssers que desprecia. Tanmateix, en aquesta ocasió el valor de l'amistat esdevé un element molt més trascendental i, en general, palpem un ambient molt més fosc. Aquesta foscor, aquesta radicalitat expressada de forma simple i directe, serveix com a pretext per embolcallar la narració amb punk, cervesa i cops de puny. Els fenòmens punk i skinhead esdevenen no només el vestit ideal per a la històrıa, si no que acaben també formant part de la seva estructura. No és simple decoració, és també el contingut. Aıxò és el que sap fer millor Kıko Amat.
Encara que 'Rompepistas' representa continuitat en la carrera de Kiko Amat, estem davant del perfeccionament del seu estil, la depuració del que sap fer millor i ja només per això en recomano la lectura.
