The Futureheads
Apolo
Barcelona, 25 de novembre de 2008
Hem arribat a uns límits ja inacceptables en aquesta ciutat. La gent s’ho va empassant, però potser cada cop menys. O això és el que vull pensar després de que ahir la sala Apolo i l’organització del Primavera Sound sortegessin deu entrades dobles poques hores abans del concert dels Futureheads. L’entrada valia 22€ i suposo que el ritme de vendes havia estat molt fluix. D’aquí vindria aquest regal d’última hora.
No sé si per la competència de Damien Jurado aquella mateixa nit al Sidecar, per la previsible ressaca del públic indie (indie en la vessant més generalista i aigualida de la paraula) de Barcelona pel concert de Franz Ferdinand la nit anterior o perquè no era la primera vegada que actuaven a la ciutat, The Futureheads no van vendre el nombre d’entrades esperat, ni tampoc van omplir l’Apolo (encara que aquest va presentar una entrada més o menys acceptable). Esperem que la propera obertura d’una altra sala de concerts a la ciutat, la Heineken, i la competència directa que farà a la resta pugui fer abaixar una mica aquests preus desorbitats (sovint força més elevats que en països del nord d’Europa...).
Havent dit això, parlem del concert. Aquest era el segon cop que els veia en directe i van demostrar que encara mantenen aquell show enèrgic que vaig veure fa cosa d’un any. Venia de fer una copeta i una tapa a la magnífica bodega Quimet Quimet del Poble Sec. Segurament això va fer que em prengués el concert d’una forma molt més relaxada que l’últim cop (que va ser al Razz Club cap a les dues o les tres de la matinada després d’uns quants cubates). A vegades dubto quina de les dues predisposicions és la millor per anar a aquest tipus de directes. La del concert de matinada i cubates et fa inevitablement botar molt més que la primera, però potser no et deixa valorar-lo d’una forma gaire objectiva. Tens ganes de passar-t’ho bé i acabes animat per poca energia que demostri la banda. I hi ha un altre factor a considerar. El fet d’anar al concert gratis d’alguna manera no t’obliga a gaudir-ne. Quan has pagat 15 euros, com la primera vegada, tu mateix t’obligues a passar-t’ho bé, excepte aquell tipus de persones que gaudeixen d’allò més anant a un concert mediocre per després poder-lo criticar sense pietat sota el paraigües de ser persones exigents. La qual cosa no vol dir que per haver pagat no puguis ser crític, ni que ho deixis de ser per fer una mica l’idiota i intentar aprofitar el que es pugui de l’actuació. Així doncs, podríem considerar que aquest segon cop he pogut apreciar d’una forma més realista i objectiva el show que proposa la banda de Sunderland i, afortunadament, en segueixo tenint la mateixa opinió positiva. Ja posats, n'extreuré una altra conclusió: si un grup és bo en directe, ho és gairebé en qualsevol circumstància.
Van sortir a l’escenari després de l’actuació dels teloners, un grup local anomenat The Idiot que van destil•lar alguns moments acceptables amb uns temes d’inspiració Horrors-Klaxons amb melodies fantasmagòriques sortides del sintetitzador. Tanmateix, la seva actuació va ser inconsistent, passant d’un estil a un altre durant les diferents cançons, sent massa evidents les diverses influències que anaven recollint en cada una d’elles, sense construir un missatge propi. The Futureheads no volien donar treva. Van començar a tot gas i van acabar igual. Sonen molt més accelerats en directe. Sovint aconsegueixen que la seva música se’t fiqui a dins, els hits i els temes menys coneguts. De fet, no els considero un grup de hits. Tenen un gran gruix de bones cançons i les fan sonar totes igual de bé. Sense potser sobresortir exageradament en cap d’ells, mantenen sempre un llistó estable de qualitat molt acceptable. A més, en un parell de temes van sonar força punk (temes simples, amb molta força i estridents), construint així un contrapunt molt agradable.
En definitiva, ahir vaig passar una bona estona gaudint de la música d’aquesta banda anglesa. Ara bé, 22 euros? Hi ha gent que s’hauria de replantejar unes quantes coses...
5 comentaris:
Em sembla que el grup no es diu The Idiots, es diuen The Idiot.
Ah, doncs no sé, a mi em van molar bastant més que els altres grups que ronden per Barcelona :)
Acabo de veure al web de l'Apolo que es diuen The Idiot, ara ho canvio.
A veure, res en contra dels xavals però tampoc van ser res de l'altre món. Quins són els altres grups que ronden per Barcelona? Així d'entrada El Guincho i Manel ja em molen més (que no fan música del mateix pal ni per casualitat però tenen els mateixos seguidors 'indies').
Em refereixo a grups del panorama indie a Barcelona tals com extraperlo,u_ma, manel mateix, són grups que es basen en ser intelectuals sense tenir un rerafons especial ni un gran directe, son superfluus, mediocres inclús. ( Evidentment, respectant els gustos de tothom, no voldría faltar al respecte a ningú! )
També crec que el públic no és el mateix, la gent de l'heliogàbal no és la mateixa que la dels Rocky Mondays del Sidecar
Bones,
Estic d'acord amb en Quim, sonen molt bé comparat amb el que ronda per Barcelona.
Jo no els havia sentit abans i em van agradar força,és d'aquests grups que et trobes per casualitat i t'emportes una agradable sorpresa!
I parlant de descobriments...felicitats per el blog.
Gràcies per les felicitacions i tal.
Evidentment estic d'acord amb els matisos que ha assenyalat el Quim en quant a públic indie de la ciutat. Tot i que no veig els diferents perfils de públic gens estrictes i crec que es barregen sovint en algunes propostes.
Per altra banda, no estic gens d'acord en que Manel vagin d'intel·lectuals ni res semblant. Les seves lletres són super senzilles i populars. Una altra cosa és que el públic del grup hi pugui anar, cosa que no va amb el que ens ofereix la banda.
Publica un comentari a l'entrada