An uphill climb to the bottom

La desobediencia como crucero por el Caribe. El inconformismo como intermedio, como tiempo muerto, como actividad extraescolar, como apuntarse a cursos de ballet o guitarra o alemán. Como algo que hacer hasta que el verdadero deber llama. Hasta que llega la hora de madurar y a hacerse adulto y retour à la normale, olvidarlo todo, ¿qué fue sino una locura de juventud?

¿Acabas creyéndote el personaje que te inventas? ¿Acabas convirtiéndote en el personaje que te inventas?

Yo soy el que trae las drogas; por tanto, mi importancia supera a la tuya.

La locura que desatamos por pasión es lo más cerca que nunca estaremos de la gloria.

Cosas Que Hacen BUM 

Kiko Amat (2007)
Editorial Anagrama, 2007

D’alguna manera, aquesta és una història que ja t’han explicat. Uns personatges familiars, un context cultural i ideològic que com ha mínim t’han de sonar d’alguna cosa. Tanmateix, i citant al mateix autor, potser sí que l’originalitat està sobrevalorada perquè aquesta novel•la segueix pagant molt la pena. A “Cosas Que Hacen BUM”, Kiko Amat ens narra la seva Quadrophenia particular que té com a escenari Sant Boi, Barcelona i especialment el barri de Gràcia. Els mods graciencs també prenen amfetamines, van pentinats a l’antiga, porten càrdigans i jerseis Fred Perry, condueixen vespes i escolten Martha and The Vandellas. Aquí també hi trobaràs noies, baralles, gent col•locada i vestits de solapa estreta. Els aspectes culturals i musicals d’aquest col•lectiu són una constant en el llibre. No són ni una anècdota, ni un afegit per decorar-la, esdevenen part central i imprescindible i marquen el ritme amb el que els personatges i la trama es mouen.

Però la cosa no es queda amb un simple retrat de la joventut mod. Retrat que tantes altres persones podrien fer i han fet. L’altre ingredient essencial que conté el plat es desenvolupa per la vessant política. Pànic és un noi, mig català, mig anglès, que esdevé orfe als vuit anys. A partir d’aquí el cria la seva tieta àvia anarquista i li prohibeix anar a l’escola durant un temps, amb la qual cosa, és educat amb la col•lecció de llibres (Max Stirner, situacionistes, satanistes...) i de discos de soul de sons pares. Més tard, acaba vivint a Gràcia on entra en contacte amb un grup d’agitació anarquista. És l’acció política i la discussió d’idees anarquistes l’altra força que empeny tota la narració, combinada perfectament amb tota la temàtica musical.

Amat sona una mica a Vonnegut (un dels seus ídols declarats) en algunes ocasions, per la simplicitat amb la que escriu les frases i aquella tendència a explicar-nos el que ens va a explicar que tenen les històries d’aquest escriptor. Per altra banda, Amat escriu de forma totalment apassionada. Per no citar a una altra de les seves influències declarades, podem dir que captes aquella necessitat imperiosa de viure (però de viure de veritat, no de sobreviure o simplement existir) que pots trobar en llibres de grans clàssics com Márai o Mann. Aquella recerca de la Veritat que acaba sent l’autèntic leitmotiv dels grans escriptors. Marcant distàncies, es clar, perquè el de Sant Boi encara no ha arribat al sostre que han dibuixat aquests monstres, com és comprensible. Una de les coses que no m’ha acabat de convèncer és aquesta continua cita de termes anglesos per explicar certes situacions, sensacions o estats d’ànim. Està plenament justificada per la naturalesa del personatge, però a vegades són paraules i frases que no respiren un aire essencialment anglès. Són paraules que en castellà s’hi assemblen força i no marquen la diferència. Emperò, no sempre és així i en altres ocasions si que les ha col•locat amb encert.

Northern soul i anarquisme són ingredients essencials de la novel•la, però no podien ser la matèria primera. Si hagués de dir-vos sobre quin tema tracte aquesta història no em referiria a ells en primer lloc. “Cosas Que Hacen BUM”, com l’autor deixa ben clar i va confirmant a cada pàgina, és una història sobre les obsessions. Aquest es l’autèntic tema si es va al pinyol de la qüestió.