El gènere musical denominat com a underground hip-hop sorgit als Estats Units és una de les etapes més destacables de la història del rap. La seva rellevància no estarà mai tan ben considerada com la vella escola o el rap de la primera dècada dels 90 (quelcom que trobo ben natural, per altra banda) però no s'ha de menystenir el paper clau que va jugar en l'escena per aquella generació de joves que vam començar a escoltar rap cap a finals dels 90.
Estem davant de la primera etapa del hip-hop on la comunitat blanca entra a jugar un paper important en la moguda. Evidentment, la majoria d'artistes segueixen sent afroamericans però fou a partir de finals dels 90 que la comunitat blanca va començar a entrar amb força i a donar forma al hip-hop que coneixem avui dia. La majoria dels artistes que citaré, encara que no siguin blancs, incorporen un missatge i una musicalitat molt més digerible pels blancs. La vida al ghetto i el gangsterisme queden una mica arraconats després de les morts de 2pac (1996) i Biggie Smalls (1997). Més enllà de l'especial atracció que els mitjans han sentit envers la morbositat de les baralles entre mc's, els tirotejos i les morts, hem de considerar les desaparicions d'aquests dos artistes com a un fet històric importantíssim d'aquest moviment cultural.
Quan 2Pac i Biggie moren, tota la comunitat hip-hop se submergeix en una profunda reflexió, tan moral com artística. Quan ells deixen d'estar entre nosaltres ens adonem que Snoop Dogg fa anys que no publica un bon tema; veiem com fa la pena amb Master P. També veiem com Nas es dirigeix inevitablement cap a una decadència musical estrepitosa després d'haver publicat el millor disc de la història del gènere o com el g-funk ja no té cap vigència a les acaballes de la dècada.
Llavors gairebé tot canvia. Talib Kweli i Mos Def s'uneixen amb Hi-Tek a "Black Star" i en el primer senzill del disc, "Definition", ja deixen anar allò de "I said one, two, three / It's kinda dangerous to be an mc / They shot Tupac and Biggie / Too much violence in hip-hop". Nova York i la costa est se summergeixen en un deliri experimental amb tot el moviment de Def-Jux, seguits de Madlib a la costa oest i Dilla al mid-west. Torna l'africanisme amb Talib Kweli, Mos Def, Dead Prez i fins i tot Erykah Badu. Blancs com Non-Phixion, Jedi Mind Tricks o Aesop Rock hi diuen la seva amb àlbums que ara mateix ja podem considerar clàssics. Little Brother, Dilated Peoples, Jurassic 5, Cannibal Ox, Immortal Technique, MF Doom, MF Grimm, The Arsonists, Jean Grae, Prince Paul, Canibus, Brother Ali, Deltron 3030, Edan... i un munt d'artistes més passen a formar el gruix de bandes i mc's que generen el rap més mereix ser escoltat. D'acord que apareix Jay-Z, Ghostface segueix publicant excel•lents discos i gent com Common o The Roots passen al mainstream amb envejables resultats, però no són la tendència més representativa.
Black Star - Definition
A més, l’aparició d’aquesta nova escena i la consolidació de l’apropament del hip-hop a tots els públics, sense importar classe social o ètnia, provoca un posterior redescobriment per part de la comunitat no afroamericana de tots els seus antecessors. És llavors que molts nois blancs comencen a descobrir a Rakim o Wu-Tang Clan. Us deixo una llista (per ordre alfabètic) de discos imprescindibles.
Estem davant de la primera etapa del hip-hop on la comunitat blanca entra a jugar un paper important en la moguda. Evidentment, la majoria d'artistes segueixen sent afroamericans però fou a partir de finals dels 90 que la comunitat blanca va començar a entrar amb força i a donar forma al hip-hop que coneixem avui dia. La majoria dels artistes que citaré, encara que no siguin blancs, incorporen un missatge i una musicalitat molt més digerible pels blancs. La vida al ghetto i el gangsterisme queden una mica arraconats després de les morts de 2pac (1996) i Biggie Smalls (1997). Més enllà de l'especial atracció que els mitjans han sentit envers la morbositat de les baralles entre mc's, els tirotejos i les morts, hem de considerar les desaparicions d'aquests dos artistes com a un fet històric importantíssim d'aquest moviment cultural.
Quan 2Pac i Biggie moren, tota la comunitat hip-hop se submergeix en una profunda reflexió, tan moral com artística. Quan ells deixen d'estar entre nosaltres ens adonem que Snoop Dogg fa anys que no publica un bon tema; veiem com fa la pena amb Master P. També veiem com Nas es dirigeix inevitablement cap a una decadència musical estrepitosa després d'haver publicat el millor disc de la història del gènere o com el g-funk ja no té cap vigència a les acaballes de la dècada.
Llavors gairebé tot canvia. Talib Kweli i Mos Def s'uneixen amb Hi-Tek a "Black Star" i en el primer senzill del disc, "Definition", ja deixen anar allò de "I said one, two, three / It's kinda dangerous to be an mc / They shot Tupac and Biggie / Too much violence in hip-hop". Nova York i la costa est se summergeixen en un deliri experimental amb tot el moviment de Def-Jux, seguits de Madlib a la costa oest i Dilla al mid-west. Torna l'africanisme amb Talib Kweli, Mos Def, Dead Prez i fins i tot Erykah Badu. Blancs com Non-Phixion, Jedi Mind Tricks o Aesop Rock hi diuen la seva amb àlbums que ara mateix ja podem considerar clàssics. Little Brother, Dilated Peoples, Jurassic 5, Cannibal Ox, Immortal Technique, MF Doom, MF Grimm, The Arsonists, Jean Grae, Prince Paul, Canibus, Brother Ali, Deltron 3030, Edan... i un munt d'artistes més passen a formar el gruix de bandes i mc's que generen el rap més mereix ser escoltat. D'acord que apareix Jay-Z, Ghostface segueix publicant excel•lents discos i gent com Common o The Roots passen al mainstream amb envejables resultats, però no són la tendència més representativa.
Black Star - Definition
A més, l’aparició d’aquesta nova escena i la consolidació de l’apropament del hip-hop a tots els públics, sense importar classe social o ètnia, provoca un posterior redescobriment per part de la comunitat no afroamericana de tots els seus antecessors. És llavors que molts nois blancs comencen a descobrir a Rakim o Wu-Tang Clan. Us deixo una llista (per ordre alfabètic) de discos imprescindibles.
Aesop Rock – Labor Day
Cannibal Ox – The Cold Vein
Dead Prez – Let’s Get Free
Deltron 3030 – Deltron 3030
Dilated Peoples – Expansion Team
Edan – Primitive Plus
El-P – Fantastic Damage
Immortal Technique – Revolutionary vol. 2
Jedi Mind Tricks – Violent By Design
Jurassic 5 – Power In Numbers
Little Brother – The Listening
Lootpack – Soundpieces Da Antidote!
Madvillain – Madivllainy
MF Doom – Operation Doomsday
Mos Def and Talib Kweli are Black Star
Mr. Lif – I, Phantom
Non-Phixion – The Future Is Now
Slum Village – Fantastic vol. 2
Talib Kweli and Hi-Tek are Reflection Eternal
The Arsonists – As The World Burns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada