27 de gener 2009
Beirut escalfa motors
La llista dels aficionats amb bon gust

25 de gener 2009
'La gent normal' al myspace de Manel

La ciutat més difícil
21 de gener 2009
20 de gener 2009
Amb la ressaca dels anys 60

06 de gener 2009
Escapada d'hivern

02 de gener 2009
Euros, ara també eslovacs
26 de desembre 2008
Ja fa 75 anys que ens vas deixar

25 de desembre 2008
Els meus 10 discos de l'any
El millor de l'any després de jo.10. Coconot – Cosa Astral
La desena posició ha estat la que he debatut més amb mi mateix de llarg. No la tenia gaire clara però al final donarem el premi a El Guincho i la seva tropa. Una mica més reposat que el debut en solitari del canari resident a Barcelona, estem davant d’un disc ple de matisos diferents que convenç des del primer moment però també guanya amb el temps. A més, la portada es preciosa.
9. The Tallest Man on Earth – Shallow Grave
A un li poden els colors. Intento ser objectiu i no fer una llista massa influenciada per les meves debilitats més confessades, però mai es pot ser totalment objectiu i és normal. Les llistes no són veritats absolutes, per molta objectivitat que li vulguis posar. Aquest noi suec ens recorda al Dylan més folk, però també el de veu més nasal. Les seves precioses cançons m’aboquen a la natura i em fan ser una mica més feliç. És un disc preciós.
8. Vivian Girls – Vivian Girls
7. The Dodos – Visiter
Tot i que em vaig quedar amb les ganes de veure un concert com Déu mana d’aquesta gent i no el show a mig gas del Primavera Club, mereixen ser aquí. “Visiter” no és un disc fàcil. No retens les melodies a l’instant, ni les vas cantussejant pel carrer després de la primera escolta. Tot i això, ens han presentat una proposta prou interessant i extremadament vibrant en alguns moments durant el disc.
6. No Age – Nouns
Però si hi ha hagut uns reis del soroll enguany, aquests han estat No Age. Més consistents que les Vivian Girls i amb un disc molt més ben gravat que els Times New Viking. La distorsió omplint el got però sense afegir la gota que el faria vesar, sense perdre la passió per la melodia. Ara mateix són al capdavant de tot un fenomen musical.
5. The Wave Pictures – Instant Coffee Baby
Estem davant del disc més injustament passat per alt de l’any. Sembla que només els hagin escoltat al seu poble, a Madrid i a Barcelona. The Wave Pictures són, sense exagerar, el grup de pop-rock anglès del moment, per sobre de qualsevol de les bandes NME. Les seves cançons són autèntics testimonis de sinceritat, de la manera més simple però a la vegada més contundent possible.
4. Portishead – Third
23 de desembre 2008
El camí que va traçar la Louki
Traducció al català de Joan Casas
Proa, 2008