25. Silver Jews - What Is Not But Could Be If
El senyor Berman no afluixa el ritme gairebé mai i de tots els discos de Silver Jews sempre en pots treure alguna perla. Com aquest cant a allò que no és però podria haver estat. L'home és encara avui dia un dels millors compositors de lletres que tenim al món.
24. Bob Dylan - Mississippi
Mala hierba nunca muere. Bob Dylan és capaç de firmar a aquestes alçades i com a producte de temes que va descartar fa un temps, una de les millors cançons de l'any. Si hagués de citar alguns fragments d’aquesta espectacular lletra, acabaria citant el tema sencer. Millor que ho comproveu vosaltres mateixos.
23. Herman Düne - (Nothing Left But) Poison In The Rain
Aquest tema serveix per tancar el disc "Next Year In Zion". Segur que ha passat més desapercebuda que altres cançons del disc, però el cercle que dibuixa el camí que segueix el verí està narrat de forma preciosa.
22. Little Joy - Keep Me In Mind
Reconec que aquesta cançó és la que més m’ha agradat del disc de Little Joy per l’allargada ombra dels Strokes que s’hi dibuixa. Sigui com sigui, segueix sent un gran tema.
21. Vivian Girls - I Believe In Nothing
Davant de la resta de senzills del disc, em quedo amb aquest crit destructiu que ho escombra tot, però sempre amb el contrapunt dolç de la suau veu d’aquestes noies.
20. The Very Best - Cape Cod Kwassa Kwassa (Vampire Weekend cover)
El disc d’aquesta gent et fa recuperar l’alegria per viure, una de les millors qualitats de la música africana. A més, el diàleg d’anada i tornada que estableixen versionant a Vampire Weekend (i fent-ho bé) és una de les coses més interessants que ha passat enguany.
19. The Tallest Man on Earth - Honey Won't You Let Me In
Aquesta espècie de Dylan nerd i suec ens ha captivat amb la seva veu de xiulet i amb cançons fresques i senzilles com aquesta. Aire fresc a l’escena dels cantautors folk.
18. Vampire Weekend – Walcott
Considero que aquest és el grup de l’any, a pesar de tot. “Walcott” és un tema preciós i vibrant (l’energia dels primers segons és impagable) que em va fer saltar com un boig ple d’alegria una nit de primavera en bona companyia. El moment i la cançó es mereixen ser inclosos en aquesta llista.
17. The Dodos – Fools
Es fa difícil triar un tema entre els tres o quatre que més m’han agradat del disc, però si ho he de fer, em decanto per aquest. Representa el millor de The Dodos, una melodia maca i curosa amb la lletra i una percussió esbojarrada i electritzant.
16. Russian Red – Cigarettes
La cantautora que ha passat de concerts en locals petits a sortir per la tele en cosa d’un any i mig o dos ha firmat algunes de les millors cançons d’enguany, incloent aquest “Cigarettes”. Breu i melancòlic, et captiva al moment.
15. Flying Lotus - GNG BNG
L’orgia instrumental que ha creat el productor amb més pedigrí de Los Angeles s’exemplifica perfectament aquí, on deixa via lliure als baixos demolidors i als ritmes canviants que ho enderroquen tot. No tens temps ni per respirar.
14. The Game - My Life feat. Lil' Wayne
Aquest nostàlgic del g-funk i del període de grandesa del rap de la costa oest és capaç de despullar-se sentimentalment i oferir-nos cançons tan sinceres com aquesta. A més, l’aportació de Lil’ Wayne en la dosi exacte acaba d’arrodonir el concepte. “Like Rock-a-fella needed a Sigel /Like I needed my father /But he needed a needle”.
13. The Last Shadow Puppets - The Age Of The Understatement
Alex Turner és, sens dubte, un dels músics amb més talent del panorama rock anglès. Aquest nou projecte està farcit de bons temes, com per exemple aquest, on la bateria sembla un cavall galopant i el líder dels Arctic Monkeys un profeta de la joventut contemporània.
12. The Magnetic Fields - California Girls
Encara que mitja Barcelona l’odiï després del paperot que va protagonitzar durant el seu darrer concert a la ciutat i acceptant que “Distortion” és probablement un treball no tan bo com els anteriors, el senyor Merritt mai ha deixat de fer temes brutals i lletres molt iròniques i eloqüents, com aquesta de “California Girls”.
11. The Streets - Everything Is Borrowed
Una de les cançons més emocionants de l’any. Hi ha qui no entén perquè m’agraden tant els mc’s i els cantautors quan són dues figures gairebé iguals que fan la mateixa feina, sincerar-se com ningú i proclamar als quatre vents els seus sentiments.
10. Manel - Al Mar!
La cançó del pop català de l’any. Una lletra senzilla però preciosa i una melodia que acabes cantussejant sense adonar-te’n. No fa falta res més.
9. MGMT - Time To Pretend
Els de Brooklyn semblen haver nascut per elaborar hits de les pistes de ball. “Time To Pretend” és la descripció d’un jovent en concret, la banda sonora perfecta del que està passant a Williamsburg i, al mateix temps, connecta amb qualsevol jove en qualsevol racó del món.
8. No Age - Teen Creeps
M’encanten els grups que són capaços d’elaborar melodies brutals enmig d’un soroll que et deixa astorat i això és el que aconsegueixen els No Age en aquest tema.
7. Portishead - Machine Gun
Protagonistes d’un dels retorns més sòlids de l’any, “Machine Gun” (amb aquesta mena de metralleta que forada tot el què es troba) és un tema dur i contundent. Encara tinc a la retina el moment en que Chuck D va saltar per rapejar sobre aquest tema durant l’actuació de Portishead al Primavera Sound...
6. Conor Oberst - Cape Canaveral
Conor Oberst s’ha consolidat enguany com un dels cantautors més importants de la dècada, un noi que encara té moltes coses a dir. El disc és preciós, igual que aquesta cançó que parla d’un coet que ha d’enlairar-se i de passada d’unes quantes coses més.
5. The Wave Pictures - I Love You Like A Madman
Probablement són el grup més poc valorat d’Anglaterra i no deixen de ser un dels millors dels últims dos o tres anys. “I Love You Like A Madman” és simplement un tros de cançó.
4. Erykah Badu - The Healer
Aquesta noia sempre té un as guardat a la màniga i no afluixa mai el ritme. Aquest cop de la mà de Madlib, torna amb un tema que et deixa estorat per la seva força i la seva impecable qualitat. Als peus de la reina del nou soul.
3. Vampire Weekend - Oxford Comma
El grup de l’any mereixia una cançó més amunt en la llista i és aquesta, la que més m’ha acabat enganxant de tot el disc. Encara m’esbossa un somriure cada cop que l’escolto i el temps no ha fet que perdi la seva frescor. L’aparent intranscendència de la lletra amaga una actitud i unes percepcions que van més allà del seu significat.
2. Lykke Li - I'm Good, I'm Gone
La sueca té molt de potencial i no només pels seus balls. Estem davant d’un autèntic himne pop, dels de primera categoria. Suècia està produint molt bona música, però sovint no tan original com aquest tema. El versió amb Robin i tota la tropa és encara més potent.
1. MGMT - Kids
Si hi ha hagut un himne per a tots els indie kids d’arreu del món, ha estat aquest. MGMT juga amb les seves melodies infalibles de sintetitzador i ens posa tots a botar en qüestió de segons. La cançó de l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada