Demasiado pesado

Toteking

T.O.T.E.

Boa

26 de novembre de 2008

Si quan vaig escoltar “Duermen” per primera vegada ara fa 7 o 8 anys m’haguessin dit que estava escoltant el què es convertiria en el millor mc en llengua castellana, m’ho hagués cregut. El tema em va al•lucinar i des de llavors molt poques han estat les decepcions que m’he emportat amb la música que ha anat fent el de Sevilla. Només el disc “Música Para Enfermos” em va semblar una mica fluix, pero “Un Tipo Cualquiera” és un molt bon disc i “Tu Madre Es Una Foca” és, encara avui dia, el millor disc de la història del rap en castellà. Tote canvia el concepte musical en cada disc, però les seves rimes segueixen sent de les més contundents del panorama. Una mica contradictori, tant a ni vell d’actitud com musical, només ell col•loca les paraules precises en cada vers. Només ell ho pot fer com ho fa. Els seus raps són l’exaltació de l’ego més honesta.

Alguns ja han posat el crit al cel després de la publicació del primer senzill d’aquest nou disc “Ahora Vivo De Esto”. A Espanya sembla que la gent estigui desitjant poder acusar a algun artista de renom d’haver-se venut. En aquesta cançó el Tote ens explica que ara pot viure exclusivament del rap perquè guanya una pasta, però no ho fa exaltant les putes o les joies que es pot comprar amb aquests calers. Un crit de llibertat és exactament el què és aquest tema. Se’n riu de tots els què no se’l prenien seriosament, considerant-lo un nen petit per dedicar tant de temps a un joc d’adolescents en comptes de buscar-se una feina normal i un ‘futur’. Ara Tote guanya més diners que tots els seus companys de classe i veïns amb feines estables jugant a aquest joc de nens i té tot el dret a riure-se’n.

En aquesta ocasió Tote ha comptat amb una gran varietat de productors internacionals (com Oh No), al revés de discos com “Tu Madre Es Una Foca” o “Un Tipo Cualquiera” (pràcticament produïts només per Big Hozone ), acostant-se al concepte de produccions variades de “Música Para Enfermos”. Però, a diferència d’aquest disc, les col•laboracions al mic estan molt més ben dosificades i els temes aconsegueixen dibuixar un únic concepte tot i la varietat de gent que ha fet els beats. L’mc ha pres un nou risc, ha volgut donar un altre gir a la seva música i ens el trobem rapejant sobre beats que sonen a Neptunes o als sons que últimament han acompanyat a mc’s com Talib Kweli. Com que l’home és bo i ho sap, el resultat és pràcticament immillorable.

Al disc hi trobem de tot, però les actituds sempre perduren: l’amor per la classe obrera, l’humilitat i la senzillesa que fan que mai vacil•lis de forma totalment gratuïta, l’enyorança als primers temps, la crítica a la classe política... Tote dona voltes a la seva temàtica clàssica, però sempre trobant nous enfocaments i noves rimes per a il•lustrar-los. “Prohiben las drogas y todos los borregos corriendo / Deberían prohibir los libros para que os diera morbo leerlos”. Més enllà dels temes que podríem etiquetar de més característics del seu estil com “Yo Soy” o “Rebelde Por Defecto” o la gran reflexió de la seva vida vista en panoràmica a "Como En Casa", trobem dos contrapunts força originals. Un és el tema “El Tendedero” amb Chico Ocaña on s’apropa al flamenc i l’altre és “Ven” on es fa acompanyar del seu germà Shotta per parlar de les groupies imitant a un famós gag de La Hora Chanante a la tornada.

Any rere any tant l’escena rap espanyola com la internacional van perdent gas però hi ha artistes que no afluixen i Tote és un d’ells. “T.O.T.E.” és un molt bon disc firmat per un dels artistes més consistents que mai he conegut.