"Our aim is unification with North Ossetia" (...). "We don't know if that would be as part of Russia or as a separate united Ossetian state." Juri Dzittsojty, deputy speaker of parliament, says: "I would prefer there to be an independent and united Ossetia, but today it is not possible. It is safer to be with Russia. The main aim of the struggle is to be independent of Georgia."
"Abkhazia is linked to Russia, and Russia is the only country that actually cooperates with Abkhazia, and today many are afraid this could lead to our political absorption." She wants to correct a "common misunderstanding" in the west: despite its small size, Abkhazia "is not a Russian puppet".
If Kosovo's 1.8 million people can declare independence and be recognised without the permission of Serbia, then so can Abkhazia or South Ossetia, to say nothing of the Republika Srpska (the Serb part of Bosnia), Iraqi Kurdistan and - who knows? - one day perhaps even Catalonia or the Basque country.
S'ha de vigilar una mica amb els columnistes de The Guardian perquè a vegades es poden llegir autèntiques barbaritats sobre Catalunya, sempre escrites per corresponsals que resideixen a Madrid i gairebé mai han trepitjat el país. Tanmateix, aquest article gens categòric ni moralista de Tim Judah, que va visitar la regió fa uns mesos, aporta una mica més de llum sobre la naturalesa d'Ossètia i altres regions separatistes del Caucas. L'home també escriu pel The Economist, publicació que acostuma a ser sinònim de rigor periodístic, i ha escrit diversos articles i llibres sobre els conflictes dels Balcans. També és interessant aquest anàlisi que fa El País sobre el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada