Entendre el desgavell del Caucas

He dedicat un parell d’hores a llegir sobre el conflicte entre Geòrgia i Rússia que tot just fa uns dies ha esclatat amb molta violència. He mirat a l’Avui, La Vanguardia, El País, The Guardian i The New York Times i no he acabat de trobar la informació que estava buscant. The New York Times dedica més planes al tema, amb alguns articles que entren en una profunditat que no va gaire més enllà dels conflictes militars i polítics entre els dos països i el paper que els EE.UU. hi juguen (aquí i aquí). Ningú sembla preocupar-se o poder explicar quines són les diferències culturals i voluntats nacionals històriques de tots aquests petits pobles del Caucas. Només a l’Avui se’n fa una petita referència. Alfons Quintà assenyala (aquí) que coincideix amb les declaracions d’un ex-ambaixador americà de l’època Clinton a l’ONU, Richard Hoolbroke, quan aquest afirma que Ossètia “no té les característiques naturals d’un país”. Tot i que Quintà destil•la sobiranisme en els seus textos, sempre ha semblat preocupar-se més per defensar les seves idees ultra-liberals i demòcrates. Ben bé podria ser que la seva simpatia pel president georgià (gran aliat de Washington) li hagués fet decantar la balança cap al cantó georgià oficialista sense prestar massa atenció a la naturalesa dels pobles d’aquelles contrades i les seves voluntats col•lectives. Buscant una mica a la xarxa pots trobar que la majoria d’aquestes regions es troben en una situació similar, sinó calcada, a la de Txetxènia. Pots esbrinar que parlen un idioma diferent, certa variant dialectal, etc... però no és tan fàcil aprofundir-hi gaire més. Pel que sembla la gent d'Ossètia és indoeuropea de la branca iraniana. També són declarats aliats de Rússia i sembla ser que se sentirien còmodes formant-ne part. La veritat és que en aquest racó de món hi ha molts conflictes regionals, i les grans potències es fan aliats d'uns o altres segons els seus interessos estratègics. Si algú disposa d’informació més fidedigne que la que pots trobar a la Wikipèdia, li ho agrairia moltíssim.

Així doncs, no puc acostar-me a cap posicionament pel que fa a l’estatus polític desitjable o defensable per Ossètia o qualsevol altre poble de la regió (tenint en compte que sempre acataré allò que pugui sortir eventualment de les urnes). L'actuació del president georgià ha estat precipitada i poc previsora de les fatals conseqüències que ha comportat. De totes maneres, tots els conflictes militars en els que Rússia hi hagi posat el nas (o dotzenes de tancs com és el cas) sempre estaran sota sospita. Ho estaran perquè Rússia no ha estat mai Occident ni s’ha preocupat pels drets i les llibertats individuals. Tot i les més que condemnables aventures militars nord-americanes al Pròxim Orient, Rússia segueix sent l’única gran potència que manté una manera de fer pròpia del segle XIX, pressionant amb bel•ligerància en els seus límits fronterers i utilitzant un expansionisme de caire gairebé imperial per demostrar la seva fortalesa. D’acord que no hi ha gairebé cap potència al món que tingui l’expedient impecable quan parlem del respecte a les minories, però l’actuació russa ja passa de taca d’oli.