Bones vibracions pop des de Suècia

Fa un any l’única música sueca que escoltava era rap. Gent com Promoe o Ken Ring han publicat àlbums dignes d’escoltar, autèntics himnes del rap europeu. De mica en mica, vas indagant en altres tipus de música i t’acabes trobant amb una escena pop independent impressionant provinent d’aquest país escandinau. Jens Lekman i Shout Out Louds són potser els casos més significatius dels últims anys però la veritat és que enguany estem sent testimonis d’un constant degoteig de bon pop suec. Alguns exemples del que més he escoltat últimament:

Lykke Li
Va ser veure un vídeo espectacular seu reversionant el seu tema “I’m Good, I’m Gone” amb Robyn i altres músics coneguts de l’escena sueca i enamorar-me d’ella i de la seva música. El seu àlbum debut, “Youth Novels” és simple però efectiu. Puja i baixa com vol i sempre et manté enganxat a la seva música. Fan de Bob Dylan però també d’A Tribe Called Quest, aquesta noia ja és una habitual de les pàgines de Pitchfork i una infinitat de blogs de música independent. Actuarà a Razzmatazz el 19 de setembre i malauradament me la perdré perquè no seré a la ciutat. No la deixeu escapar. (myspace)

I'm Good, I'm Gone (amb Robyn i tota la tropa)


El Perro del Mar
Aquesta noia amb un més que curiós nom artístic té una mica més de renom. Ha estat de gira pels Estats Units amb Lykke Li, com podem constatar en tres vídeos molt macos enregistrats per La Blogotheque a San Francisco. Pot sonar una mica més distant; la seva veu sembla perdre’s en un altre univers alguna vegada però t’arriba al cor igualment. Et fa somriure amb elegància i és ideal per aquells moments en que necessites recollir-te en tu mateix. (myspace)

Glory to the World


The Tallest Man on Earth
Aquest és segurament el més sorprenent de tots els artistes del país que he descobert darrerament. Amb una influència dylaniana innegable, et sedueix amb la seva veu aguda i divertida i amb unes melodies senzilles però sempre al seu lloc, compenetrades perfectament amb les lletres. Unes lletres que parlen de la natura, de les persones, dels sentiments... utilitzant tot sovint unes metàfores precioses. Un gran descobriment, sens dubte. No us en refieu gaire del vídeo i mireu el myspace, té coses realment bones. (myspace)

It Will Follow the Rain


Encara que només he escoltat el seu disc un parell o tres de vegades, m’està agradant força el disc d’una noieta anomenada Nina Kinert (es veu que ja havia publicat dos discos abans del darrer "Pets & Friends"). Segur que si vosaltres mateixos investigueu una mica més a fons trobareu la tira i mitja d’artistes suecs als que val la pena donar una oportunitat. Això sí, la majoria canten en anglès i si alguns d’ells comparteixen un estil o una manera de fer, aquest es troba més en les melodies instrumentals que en les veus.