Rebreus

Coconot – Cosa Astral

Em sembla summament estrany que la blogosfera anglosaxona encara no hagi fet esment d’aquest disc quan segueixen informant puntualment sobre les gires i els senzills que edita El Guincho. Encara més quan fa gairebé un mes que es va filtrar “Cosa Astral”.

Després de cancel•lar la major part de concerts d’aquest estiu en els principals festivals de música per esgotament, El Guincho torna amb la seva banda. La diferencia en el so no és gaire considerable. El concepte és el mateix, potser una mica més asserenat, però basat en els mateixos principis. Segueixen els sons frescos i tropicals com si es tractés del nostre col•lectiu animal local. Les cançons transmeten una alegria immensa i són capaces d’animar al més avorrit. “Tao” em sembla un tema brutal, amb una energia il•limitada.

Un altre pas ferm de la carrera d’un dels pocs artistes de Barcelona amb un estil propi i internacionalitzable.

Manel – Els Millors Professors Europeus

Després de La Brigada, enguany tornem a tenir l’oportunitat de fruir amb un altre excel•lent disc de pop en català. Feia temps que no apareixien propostes tan diverses i que fessin totes elles un ús tan exquisit del llenguatge. Manel és un grup de pop folk de Barcelona que recull les influències de noms com Pau Riba o Albert Pla però que també s’acosta a gent més actual com Antònia Font i que, per sobre de tot, sona fresc i original. Sonen a ells mateixos. Tothom té influències o s’assembla a algú però pocs aconsegueixen ser tan poc deutors i portar la seva música a un terreny tan propi. Sonen genuïnament catalans, en el millor sentit del terme. La llengua no és un element més, en conforma el sabor. Traduïts a una altra llengua no serien ben bé el mateix.

“Els Millors Professors Europeus” és un cant a la vida quotidiana amb to alegre i irònic. A vegades em recorden a Quim Monzó, encara que probablement no arriben a ser tan recargolats com l’escriptor. Podeu veure aquí el vídeo de “Dona Estrangera”. Actuaran a finals de mes a l’Heliogàbal i al Primavera Club al desembre. Un disc que t’atrapa. Una nova proposta que no us podeu perdre.

The Foreign Exchange – Leave It All Behind

Que internet ha facilitat el contacte entre artistes i entre públic i artistes és un fet evident del nostre temps que tampoc entrarem a analitzar. Ara bé, poques vegades aquesta facilitat de contacte entre els mateixos artistes ha parit projectes tan interessants com The Foreign Exchange, unió de les produccions del neerlandès Nicolay i el nord-americà Phonte (Little Brother).

“Leave It All Behind” és el nou projecte d’aquest duet creat en primera instància només a la xarxa i suposa un pas endavant més. Phonte rapeja en molt pocs temes, ja que canta en la majoria d’ells. Sense ser el disc de l’any, estem davant d’una autèntica demostració de bon gust de la mà d’un productor amb un so inconfusible, quelcom celebrable per se tenint en compte els temps que corren, i d’un mc convertit en cantant de soul/r&b que passa amb nota aquesta complicada tasca de canvi de registre. Tanmateix, el disc funciona més com a música d’ambient que com a un autèntic disc de soul, cosa que no el fa menys apreciable.