Deien avui al TN que enguany Catalunya entrarà en recessió. Concretament, s’espera que el creixement sigui del -0,1% del PIB. Davant d’aquesta conjuntura econòmica internacional tan desfavorable, és evident que es fa més necessari que mai un bon acord de finançament o, el que és el mateix, que s’acabi d’una vegada aquest espoli fiscal que si abans ens limitava ara ens ofega per complet. Lamentablement, és poc probable que arranquem un bon acord del govern central veient el paperot que estan fent els nostres polítics.
Mentrestant, els dos temes que ocupen més a la societat catalana són les banalitats del televisor instal•lat al cotxe del President del Parlament i la gran amenaça que suposa la reintroducció de l’ós als Pirineus. Ens hem convertit en un grotesc personatge combinació de tafaneres i manelics.
Dins meu encara hi ha algú que creu fermament en una reacció que, a mida que el temps passa i la situació s’agreuja, haurà de ser necessàriament més contundent. Caldrà molt soroll. Però, ara mateix i parlant del curt i mig termini, només veig un pou sense fons i probablement encara no hem viscut el pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada