Vicky Cristina Barcelona
Finalment he pogut veure amb els meus propis ulls la peli de la que més se n'ha parlat en el darrer any en aquesta ciutat: “Vicky Cristina Barcelona”. Lamentablement, la majoria dels mal presagis es compleixen encara que no puc qualificar el film de mediocre. Per molt poc inspirat o poc encertat que estigui Woody Allen, suposo que sempre serà capaç de crear algun detall de genialitat en qualsevol cosa que faci.
Estem davant d’un guió bàsicament previsible, utilitzant tots els recursos que ja han estat utilitzats i tots els perfils ja suats de la seva filmografia. La psicosi emocional dels personatges, la bellesa i romanticisme d’allò que és europeu i la superficialitat i frenetisme d’allò que és novaiorquès. El personatge d’Scarlett Johansson és un personatge més fotocopiat de tants d’altres que han aparegut en pelis anteriors. Generalment, la resta de personatges americans pateixen del mateix mal. Una Barcelona vista des del punt del turista que fa uns quants anys que es passeja per la ciutat i que ha acabat enamorant-se d’un immens aparador conforma el paisatge pel que es mouen els personatges. Es nota la mà de la Generalitat per intentar evitar que acabés sent una autèntica manolada, cosa que s’aconsegueix parcialment si descomptem les escenes de guitarra flamenca, la mateixa cançó suada de Paco de Lucía (que sona fins a tres vegades durant el film) i la evident no catalanitat dels personatges de Bardem i Penélope Cruz, els locals de la ciutat. Tanmateix, no s’intenta presentar a aquests personatges com a quelcom genuïnament català i aconsegueix salvar els mobles relativament bé en aquest aspecte.
Què és el que aconsegueix afegir una nota de genialitat a aquesta pel•lícula on no falten els plànols de Les Rambles, les obres gaudinianes i altres tòpics turístics? Doncs definitivament cap dels intents de mostrar la ciutat de forma genuïna. No sé si arriben a salvar la cinta però les actuacions de Cruz i Bardem es poden arribar a qualificar de brillants. Sobretot en els diàlegs entre els seus dos personatges quan parlen en castellà. Bardem és divertit i intel•ligent, gasta una ironia brillant, sense desprendre’s mai de la seva imatge de rústic seductor. Cruz encarna un personatge totalment neuròtic d’una profunditat considerable preciosament combinada amb un llenguatge xabacà sense cap traça de sofisticació.
A part de les pinzellades de guitarra espanyola (versió d'El Noi de la Mare inclosa), la banda sonora també està conformada per la ja coneguda per tots cançoneta pop insígnia del film. Una cançó sense cap gràcia especial que acaba per fer-se pesada al ser utilitzada més d’una vegada. La llum amb la que es presenta la ciutat, una llum mediterrània que ho inunda tot, és encantadora. Tanmateix, a vegades fa la sensació d’estar en un constant Empordà quan Barcelona com a ciutat considerablement gran que és no acaba de tenir mai aquest aspecte en la vida real.
2 comentaris:
"La evident no catalanitat dels personatges de Bardem i Penélope Cruz"? Els actors representen dos catalans. A Catalunya, des de fa segles parlem català i castellà. I a Barcelona, parla castellà com primera llengua el 70% de la població. Els uns i els altres són igual de catalans. Afirmar altra cosa és inacceptablement discriminatori.
Per favor, això no té res a veure. Clar que a Barcelona tan el català com el castellà són dos idiomes vius però si em vols fer creure que la Penélope passa per una barcelonina castellanoparlant...
Publica un comentari a l'entrada