The Argentine (2008)
Ahir vaig anar a veure aquesta peli de la qual ja se n’havia sentit molt a parlar des de que Benicio del Toro guanyés el guardó com a millor actor a Canes. Evitant tota èpica que pogués empènyer a l’espectador a idolatrar o odiar al Che, l’acció se centra en retratar el personatge. Una acció que transcórrer des del desembarcament del Granma fins el camí cap a La Havana un cop assegurat el triomf de la revolució, combinat amb els parlaments del Che a les Nacions Unides i el tractament per part de la premsa nord-americana .
Realment, Del Toro aconsegueix assemblar-s’hi molt al Che. Almenys físicament són força clavats. Més dubtes tinc en el tema dels accents. S’intenta que l’accent argentí es vagi tornant cada cop més cubà, això és evident, però no sé fins a quin punt un cubà i un argentí ho trobarien convincent (tenint en compte que Del Toro és porto-riqueny). Un altre personatge que no podia ser eludit és Fidel Castro. Un Fidel amb una veu molt aguda, gairebé de noia, que queda retratat com l’autèntic cervell de tot l’aixecament contra Batista. Un Fidel que té tots els detalls controlats i que sap que cal fer després de la revolució. Una cosa que em va semblar molt curiosa és la semblança entre ell, Jordi Pujol i altres grans estadistes de la política clàssica. Aquest tipus de personatges que dominen totes les dades econòmiques i sociològiques del país, que sembla que res no es pugui fer sense abans passar per les seves mans, que et transmeten la sensació de que coneixen a un país i a la seva gent al detall...
En definitiva, el retrat humà que Soderbergh fa d’Ernesto Guevara és un bon film. El Che queda retratat com algú noble i summament idealista, però no s’amaga en cap moment la polèmica en temes espinosos com els afusellaments que va dur a terme, ni s’intenta vendre’l com algú amb un expedient impecable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada