Anem a sopar a Cal Cirici

Fa uns dies vaig tornar a parlar amb un amic que ha passat tot l’estiu fora de la ciutat. L’home és un autèntic fanàtic dels esports fins el punt d’haver elevat al màxim exponent la devoció cap a tots aquells jugadors frikis que han anat passant pel Barça. Especialment durant els anys 90. Un dels més estimats és Dragan Ciric (“el Cirici” que deia Núñez). El jugador més pàl•lid que mai hagi tingut el Barça, potser fins i tot per davant d’Andrés Iniesta. Aquest serbi va jugar un parell d’anys al Barça a finals dels 90. Núñez va dir que era el nou Mijatovic del futbol serbi però va acabar sent un autèntic fiasco. Un altre Prosinecki, un altre Bogarde. Cirici per aquí, Cirici per allà, va i el meu col•lega em diu que l’home ha muntat un restaurant de cuina espanyola a Belgrad. Fins i tot El Mundo Deportivo se n’ha fet ressò (aquí). Algunes de les seves declaracions són simplement brutals, a l'alçada del personatge. Quan li pregunten si encara es veu amb els jugadors del Barça de la seva generació respon:

Lamentablemente es así (no tenir contacte amb ells). Durante mucho tiempo mantuve contacto con Albert Celades, pero debido a una avería del teléfono perdí números y los estoy recuperando.

Dragan Ciric, tot un ídol. L’amic ha pres el costum de fer un interrail cada any per alguna regió d’Europa i ja està pensant com encabir Belgrad en la propera ruta. Si mai pareu per Belgrad acosteu-vos al ‘Milagro’ (així es diu el restaurant) i expliqueu-me com es menja a Cal Cirici quan torneu.