The Streets
Everything Is Borrowed
Sixsevenine
15 de setembre de 2008
A vegades la música genera reaccions socials inesperades. Si no com s’explicaria l’èxit popular d’un rapper anglès amb accent estranyíssim que sembla parlar més que rapejar en un país on tot el que no inclogui una guitarra no sol acaparar l’atenció i el reconeixement de les masses? A més, l’home tampoc sona a grime ni res que es pugui assemblar a Dizzie Rascal (el més semblant al hip-hop que té èxit a Anglaterra). Afortunadament no sempre es repeteixen els mateixos patrons, o almenys no de forma mil•limètrica, quan parlem de l’èxit popular d’un artista, si no seria molt avorrit tot plegat.
Mike Skinner ha tornat per presentar-nos el seu darrer disc, “Everything Is Borrowed”. Un disc molt vitalista i per sobre de tot optimista i feliç. Aquest àlbum respira felicitat pels quatre costats, encara que la majoria d’històries que s’hi expliquin nos siguin pas gaire alegres. Bé, siguem precisos, potser no hauria de dir felicitat, potser només hauria de dir optimisme (“Smiling at this blessing / This life is the best”). Sigui com sigui, és un clar reflex de l’adopció d’una actitud positiva davant de la vida d’aquest mc de Birmingham. Personalment, el tema que més m’ha agradat és l’homònim “Everything Is Borrowed”, un autèntic cant a la vida amb una tornada impressionant i una instrumentació com de petita orquestra que et fa pujar i baixar amb les lletres. “I came to this world with nothing / And I leave with nothing but love / Everything else is just borrowed”. Només importem nosaltres, tan sols l’amor, de la resta en podem prescindir. Potser és que m’estic tornant una mica amanerat però la cançó aquesta que sona com una cançó de bressol, “The Strongest Person I Know”, també m’ha agradat molt. Senzillesa, bellesa i honestedat. El disc acaba amb “The Escapist”, la cançó idònia per arrodonir el concepte, per dir adéu.
La producció és neta i senzilla, d’acord amb la naturalesa de les lletres. No hi ha referències a la vida de colles de joves als carrers, no hi ha una referència específica a la vida del carrer, tot és més simple i més centrat en la naturalesa de la vida que en un escenari concret. Per tant, és força conseqüent plantejar una música poc carregada. Un disc sobreproduït no tindria cap sentit amb el concepte líric que s’ha volgut plantejar.
The Streets actuarà a Razzmatazz 2 el dia 16 de novembre de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada